EL COL·LEGI ‘VIRGEN DEL CARMEN’ DE PALMA.

150 ANYS

AL SERVEI DE L’EDUCACIÓ.

Des de l'any 1867 milers de joves de la popular Barriada de Santa Catalina, han rebut instrucció i educació cristiana en les seves aules. Encara que l'emplaçament actual data de 1885 i es troba situat en el carrer Murillo 48, anteriorment havia ocupat altres emplaçaments dintre de la mateixa barriada. 

Perfil de identitat.

Propietat dels Pares Carmelites Descalços i dirigit, en l'actualitat, pels Germans de la Sagrada Família, segueix sent un centre d'Església on s'eduquen 715 alumnes des d'educació Infantil fins a Batxillerat. 

Les seves primeres passes.

L'origen de l'esmentat col·legi sorgeix com iniciativa social d'un grup d'ermitans de Sant Honorato de Randa que a conseqüència de la seva exclaustració en el segle passat per suprimir-se les ordres religioses, decideixen continuar dedicats a l'única activitat autoritzada llavors per l'Estat als religiosos: l'educació o la cura dels malalts 

Cohesionats i dirigits per la figura del Beat Pare Palau, arribarien a formar la Congregació dels Germans Carmelites, fins que en 1923 s'uneixen als Carmelites Descalços de Catalunya. Però si important és conèixer els orígens de les institucions, no menys ho és donar continuïtat a les mateixes i reconèixer el laboriós esforç de quantes persones han col·laborat al llarg dels seus 141 anys d'existència. 

Educadors perseverants.

En el manteniment del col·legi al llarg de la seva història, hem de citar la presència d'alguns homes emèrits que amb el seu treball i dedicació han sabut mantenir viva l'educació cristiana en aquesta petita parcel·la del Raval de Santa Catalina. Entre elles cap destacar al Germà fundador Francisco Galiana, al Germà Juan Turmo, bons coneixedors del mètode educatiu en el seu moment, que va traslladar el col·legi a la seva ubicació actual. Labor insigne la qual va fer el Germà Francisco de Jesús que davant la impossibilitat de continuar amb l'obra va buscar recolzo en els Pares Carmelites Descalços i amb la presència del Pare Martín es donaria nou impuls a l'obra. En l'actualitat, la presència d'una Comunitat Religiosa de Germans de la Sagrada Família amb la col·laboració de 50 professors i el suport de l'Associació de Pares d'Alumnes, manté viu el carisma originari dels seus fundadors.

Adaptació a les necessitats dels temps.

Durant aquest llarg període, moltes són les lleis educatives que l'esmentat col·legi ha hagut d'assimilar. Si va començar sent un centre de pàrvuls i d'educació primària, des del 1960, obté el reconeixement per a impartir el Batxillerat Elemental i el de grau Superior. Per aquesta època es reconeix al centre d'Interès Social. Amb la Llei General d'Educació de 1970 es classifica definitivament com centre de Preescolar, EGB, BUP i COU. En l'actualitat conta amb l'aprovació definitiva d'Infantil, Primària , ESO i Batxillerat.

Acció Educativa.

La línia educativa del col·legi es basa en la posada en pràctica d'un ensenyament personalitzat que concep a l'alumne com subjecte actiu de la seva pròpia educació. La Comunitat d'Educadors li ajuden a realitzar-se com persona en una triple dimensió: personal, comunitària i espiritual. L'escola que proposem fa referència a la Sagrada Família de Natzaret segons la intuïció pedagògica del Germà Gabriel Taborin. Segons ell, els col·legis han d'esforçar-se a crear relacions familiars entre tots els membres de la Comunitat Educativa en un clima de senzillesa, amabilitat, unió, confiança, comprensió, alegria i servei. Seguint el pensament del Germà Gabriel, l'escola ha d'interessar-se per tots i especialment pels més febles; ha de promoure el diàleg entre les diferents generacions; ha d'encarnar-se en l'entorn i estimular a l'alumne a portar a terme el seu projecte personal. L'educació en valors adquireix especial interès en el centre. Existeix un decàleg exprés en el Projecte col·legial que enumera els següents valors en els quals donar suport l'acció educativa. Aquests so: Amor, fe, justícia, llibertat, alegria, pau, salut, solidaritat, democràcia i treball. 

Col·laboració amb la família.

L'eficàcia de les tasques educatives resulta estèril sense la col·laboració entre família i col·legi. A tal fi, el col·legi publica tots els anys la seva Agenda Col·legial on queden fixades per a coneixement de pares o tutors els principis pedagògics del centre, les dates d'avaluació, les hores d'entrevistes entre pares i professors, el calendari i dates de vacances o la programació anual, entre unes altres.

Sensibilització social.

 Tots els anys es participa i col·labora en les campanyes del Domund, Mans Unides, recollida d'aliments en la Campanya de Nadal.

Acomodació de les instal·lacions.

 Esforç continuat ha suposat la millora de les instal·lacions per a acomodar-les en les exigències de l'actual reforma educativa. Caben citar en aquests últims anys la construcció d'una airosa escala en el Pavelló de Primària; la instal·lació de la calefacció en tot el col·legi; la posada en funcionament d'un ascensor; la instal·lació d'un aula d'informàtica, la remodelació de la instal·lació elèctrica; la biblioteca; l'arranjament de la façana i l'acondicionament de locals.

Educació fora de l'aula.

Són variades les activitats formatives, excursions o viatges culturals que efectuen els alumnes del col·legi, està regulat que cada classe realitzi, almenys, una per trimestre. Entre unes altres, hem de fer esment de la participació en el concurs nacional SA-FA que anualment convoquen els col·legis de la Sagrada Família d'Espanya. També es prepara amb cura la participació en un Festival de la Cançó que reuneix als col·legis abans citats cada any en una localitat distinta. Aquest any s'ha realitzat en Gavà. 

Els Germans de la Sagrada Família.

Els Germans de la Sagrada Família formem un Institut religiós laïcal estès pel món per a glòria de Déu i bé de tots. El Germà Gabriel Taborin (1799-1864), laic actiu, educador, catequista i religiós, va fundar l'Institut, després de diversos intents, en 1835 per a continuar amb uns altres la mateixa activitat que ell havia desenvolupat en la seva parròquia natal de Belleydoux (Ain-França): animar a la comunitat cristiana mitjançant l'educació de nens i joves, la catequesis i l'ajuda al rector. L'Institut va ser aprovat pel papa Gregorio XVI en 1841 i es va estendre per diverses diòcesis de França amb l'ajuda de Mons Devie, bisbe de Belley, on en 1840 va ser traslladada la casa mare, i de San Juan María Vianney, Cura d'Ars. A la fi del segle XIX va començar la presència dels Germans a Amèrica Llatina (Uruguai 1889) i des de principis del segle XX en altres països d'Europa i Amèrica: Itàlia (1903), Argentina (1908), Espanya (1909). Per fusió amb una petita congregació local (1959), l'Institut s'ha desenvolupat a Àfrica (Burkina Faso i Consta d'Ivori) i recentment s'ha estès també a Brasil, Equador i Mèxic. L'Institut dels Germans de la Sagrada Família comprèn actualment unes 60 comunitats i 350 religiosos. La vida dels Germans s'inspira en la Sagrada Família de Natzaret. En les nostres comunitats i en els nostres ambients de treball els Germans tractem de viure i de promoure el "esperit de família", que és el nucli vital de la nostra espiritualitat. Per a acollir als seglares que desitgen viure aquesta mateixa espiritualitat s'ha creat l'Associació "Fraternitats Nazarenas". La missió de l'Institut, compartida avui per un bon nombre de seglars, s'expressa en l'educació cristiana en col·legis i altres àmbits, la catequesis i animació litúrgica en grups i comunitats cristianes, com també en diverses activitats de promoció humana i solidaritat missionera.

TORNAR